ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Bona arrencada d'una temporada especial

21/11/2023 |

 

Programa: Ibercamera: Orquestra Nacional de Lió

Lloc i dia: Auditori de Barcelona

Orquestra Nacional de Lió
Nikolaj Szeps-Znaider, direcció
Pinchas Zukerman, violi i Olga Sitkovetsky, piano

Programa: 'Sonata per a violí i piano núm. 5 Primavera' i 'Simfonia núm. 9 Coral', de Beethoven

Ibercàmera ha obert la 40a temporada amb un concert dedicat en primer lloc a la música de Beethoven, així com a la memòria del recentment desaparegut Antoni Vila Casas, mecenes de reconeguda vàlua i criteri, patriota i amic personal de Josep Maria Prat, alma mater d’aquest cicle, degà de la música a Barcelona que enguany presenta la seva quarantena temporada.

El programa va ser peculiar pel contrast entre les dues obres interpretades, segurament per la voluntat de voler convidar a la primera part a dos vells amics i per oferir després una de les grans obres de la història de la música. La primera, la Sonata per a violí i piano núm. 5 en fa major, op. 24, “Primavera”, pàgina encara de tall clàssic tot i que l’esperit innovador de l’autor es fa evident en alguns passatges, havia de ser executada per dos dels intèrprets més fidels a la ‘marca Ibercàmera’, Zukerman i Pires, però malauradament a la pianista li han prescrit repòs i va ser substituïda per Olga Sitkovetsky. El resultat musical va ser bo, amb compenetració entre ambdós tot i que la dolçor i l’alegria del piano sovint no es veia ben correspost per un violí que va sonar un pèl mecànic i sec, tot i que tècnicament impecable.

Evidentment el plat fort era la Novena, l’obra més popular de Beethoven i on es pot copsar perfectament l’evolució del música des de la primeria del nou segle XIX i el Beethoven de madura, i que va ser correctament interpretada per una Orquestra Nacional de Lió dirigida per Nikolaj Szeps-Znaider. Orquestra molt equilibrada, que va ressaltar els aspectes més dramàtics de l’obra i que va destacar al llarg de tota la interpretació per l’excel·lència de la secció de vent i per moments destacables de les cordes, sobretot en els greus. Amb una bona selecció de solistes vocals , el gran protagonista de la nit va ser un Orfeó Català en estat de gràcia que va recollir l’ovació principal d’un públic emocionat que omplia gairebé l’Auditori.


Ignasi Albors
Catclàssics

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet